Herreros . Benedito . Sanz

Les Portes de Collserola . HORTA . Barcelona


autores: Juan Herreros Arquitectos SL, María Benedito Ribelles i Marti Sanz Ausàs . + Les Portes de Collserola

Vivim en una casa industrialitzada. Tots els components són reciclables o fàcils de reciclar.










Ens escalfem amb energia procedent d’una planta de biomassa que recicla els residus de la muntanya. Encenem els llums amb energia solar. Recuperem l’aigua i tenim un pla de tractament de residus que és part de la nostra forma de ser. Les nostres terrasses i balcons són productives. Compartim un hort amb alguns veïns. Al barri no s’hi veuen cotxes, estan aparcats en un garatge amb accés independent des de la ronda. Tot l’espai entre les cases és d’estar, joc i trobada. No tenim voreres però sí sèquies i petits prats que pots trepitjar.
naturalmentPORTA D’HORTA
El projecte proposa la utilització de les energies i els recursos locals que juntament amb els programes de gestió de residus i de l’aigua, aspiren a aconseguir l’equilibri sostenible desitjable i reduir fins a zero les emissions de CO2 amb un ambiciós programa modèlic. Per calefactar el barri es proposa un District Heating alimentat amb la massa forestal extreta del
manteniment de la Serra de Collserola, cosa que comporta el triple benefici de minimitzar el risc d’incendis, recuperar nous espais verds fent-los accessibles i afavorir l’emissió d’oxigen a l’atmosfera. Per a la il luminació artificial de les vivendes i els espais públics amb lluminàries de baix consum associades a controls d’eficiència energètica, es proposa la instal lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes amb bona orientació. La gestió de l’aigua és un capítol important amb episodis de recuperació i reutilització a nivell públic i domèstic i també gracies a la construcció d’un dipòsit a una cota intermèdia de la conca de Fondanills que reté les aigües de les zones altes provinents de pous, mines, fonts i part de les escorrenties superficials per utilitzar-les en el reg i neteja de les zones cultivades i l’espai púbic en general.
El punt central de l’esquema circulatori és la gran rotonda que organitza i distribueix els moviments necessaris amb la fluïdesa, facilitat i eficiència necessàries. Des de la rotonda, s’accedeix als aparcaments del barri, al Velòdrom, al traçat perimetral que resol el manteniment i la continuïtat dels sistemes urbans, alhora que acull una gran àrea verda d’ús juvenil que permet als
vianants creuar la ronda sense interferències amb el pla dels vehicles en el que vol ser un nexe verd entre ciutat i natura. L’espai alliberat sota la placa en què s’assenta el barri avançat permet, en cas que fos necessari, crear un accés al túnel de Collserola.Des de la terrassa cultivada orientada a Sud no es veu la Ronda però sí un gran parc lineal equipat que entra a la ciutat. Els meus amics que viuen a les cases més al nord tenen una llum especial i vistes sobre unes vinyes acabades de plantar en terrasses que optimitzen l’aigua i busquen el sol. Més enllà, Collserola se’ns ofereix com el gran jardí del nostre barri. Ens hi endinsem caminant, en bici o per muntar a cavall. A la gent que ve a comprar al garden center o als mercats i activitats de la plaça del barri li crida l’atenció els hivernacles barrejats amb les cases, els tallers d’artistes i artesans i el restaurant que porta la cooperativa agrícola.
La bici és tota una cultura aquí. Tenim l’històric velòdrom que ha estat cobert amb una malla lleugeríssima i espectacular però, sobretot, està obert a l’ús públic i podem anar-hi a entrenar o practicar a la sortida de l’escola. Allà, s’hi fan grans esdeveniments i competicions ciclistes però també esperem veure-hi una pista de gel pels Jocs Olímpics d’hivern. A més a més del club ciclista que organitza excursions i trobades cada dia, tenim un centre de custòdia, reparació i lloguer de bicis, i diverses pistes de Skate, BMX i BTT com les de la rotonda, que és enorme, i en la qual estem al nostre aire. Si hi vius, sents que ets al centre de tot, entre la ciutat i la natura, entre una petita comunitat i una gran metròpoli. El transport públic i les bicis fan que amb
prou feines utilitzem el cotxe.
Últimament estem descobrint coses insòlites com el Laberint, la Carretera de las aigües o els boscos espessos i verges de la muntanya. El Centre d’Interpretació de Collserola i el Centre Cívic
són punts de trobada de molts dels nostres plans. De vegades em sento com un bandoler que ronda la ciutat, d’altres com una urbanita empedreïda que treu profit de tot.


0 comentarios :

Publicar un comentario en la entrada